Per: JOAQUIM MARTI MARTI
Per
l’estudi i desenvolupament de la doctrina de la responsabilitat patrimonial de
l’administració ens fonamentarem en les següents normatives:
Llei 30/92 de 26 de novembre.
Llei 4/1999 de 13 de gener.
R.D. 429/1993 de 26 de març.
Les normes jurídiques reguladores de la
responsabilitat de l’administració, van assolir el compromís iniciat per la
jurisprudència d’establir una configuració objectiva de la responsabilitat de
l’administració.
L’administració respon de qualsevol dany o lesió
que s’hagi produït com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels
serveis públics, i també si l’actuació s’ha manifestat en l’àmbit privat.
Aquest àmbit de “normal o anormal” ja era admès
per la jurisprudència que culpava a l’administració de tota lesió patrimonial
que fos conseqüència del funcionament dels serveis públics.
Així doncs la inclusió dels termes “normal o
anormal” no és una redundància, sinó que ve a admetre la responsabilitat
objectiva de l’administració.
Això també té transcendència en la relació de
causalitat, que sempre vindrà a suposar la obligació de reparació per part de
l’administració. Aquesta relació de causalitat només es veurà trencada pels
casos de força major, entenent com a força major, aquell aconteixement,
imprevisible e insuperable.
També l’expressió de “servei públic” cal
acollir-la en sentit ampli, es a dir, tota actuació de la administració, i sota
totes les formes de gestió.
Procediment: Segons
el R.D. 429/93 i la Llei 4/1999, es seguirà el procediment previst en aquesta
normativa per a la reclamació d’indemnitzacions a l’Administració. Sembla,
doncs, reclamar una unificació de la jurisdicció competent en la Jurisdicció
Contenciosa Administrativa.
Ja no ens podem trobar doncs a la jurisdicció
civil les reclamacions patrimonials contra aquelles actuacions de
l’administració que havien provocat uns danys i que la utilització de la via
civil pretenia una major rapidesa o actuació judicial.
Ara doncs, s’ha
trencat la “vis atractiva” de la jurisdicció civil i s’ha proclamat una unitat
de jurisdicció que sens dubte no anirà en contra de les pretensions dels
particulars, atès que sempre la jurisdicció contenciosa-administrativa havia
amparat als particulars en les seves pretensions i havia creat una
jurisprudència molt més favorable cap els particulars que la prevista per les
normes legals vigents abans de l’entrada en vigor de les normatives que ara
estudiem.
El procediment s’iniciarà d’ofici o per reclamació
d’un particular.
A) D’ofici: Aquesta és una novetat que va
introduir el R.D. i possibilita l´assumpció de responsabilitat per la pròpia
administració. Assumpció que abans no hi havia possibilitat legal d’admetre
encara que l’administració tingués la voluntat reparadora.
L’inici del procediment es notificarà als
interessats per que en un termini de 7 dies per tal que alegin i justifiquin
els danys que han patit.
B) Reclamació: aquesta haurà de contenir la data
del sinistre, el servei públic causant i la quantificació econòmica dels danys.
La data de prescripció és d’un any des d’aquesta
data.
Aquesta s’haurà de referir al dia de la producció
del dany. No obstant cap l’actualització monetària a la data en que finalitzi
el procediment de responsabilitat, actualització monetària que resultarà de
l’aplicació de l’Índex de Preus de Consum.
Proves.
En ambdós casos s’obrirà un període de prova de 30
dies, en aquest període l’organ competent podrà sol·licitar els informes que
cregui oportuns.
S’obre també la possibilitatd’obrir un període
extraordinari per la realització de proves per tal de determinar la
responsabilitat com la quantificació del dany.
Resolució.
En el termini de 20 dies des del tancament del
termini d’audiència es resoldrà estimant o no la indemnització.
L’expedient s’haurà de resoldre en un termini
màxim de sis mesos des de la data del seu inici, arribat aquest termini el
silenci es negatiu i es quedarà oberta la via contenciosa.
L’excepció a aquest termini prové dels casos en
que s’hagi obert el període extraordinari de prova.
Procediment abreviat.
Quan resulti innegable la relació de causalitat
entre el servei públic i el dany es podrà acordar la tramitació d’un
procediment abreviat en el que es tractarà d’arribar amb una transacció amb el
particular sobre la quantia de la reclamació. Aquest procediment tindrà una
durada de 30 dies.
Aquest procediment té fonament en els casos de
“prestacions assistencials o econòmiques” que resulten de la Llei 4/1999 que
afegeix l’article 141.1 de la Llei 30/92, pels casos que obeeixen a motius de
solidaritat.
Si passats aquest 30 dies no s’arriba amb un acord
convencional es passarà al procediment normal.
Terminació convencional.
En qualsevol moment es pot arribar a una resolució
de la reclamació mitjançant una transacció o convenció.
En aquests casos en la resolució s’indica que no
s’ha acabat el procediment degut a una transacció entre les parts.
Prescripció.
Com s’ha referit anteriorment el dret a reclamar
prescriu a l’any de produït el fet o l’acte que motivi la indemnització o de
manifestar-se el seu efecte lesiu.
En cas de danys, de caràcter físic o psíquic a les
persones, el termini començarà a computar-se des de la curació o la terminació
de l’abast de les seqüeles.